Miniopterus schreibersii (Miniopterus schreibersi)

Ratpenat de cova

1. DESCRIPCIÓ DE L'ESPÈCIE

El ratpenat de cova és de mida mitjana amb l’avantbraç d’entre 43 i 50 mm de llargada. Musell curt, front alt i protuberant. Orelles petites, triangulars, amb el tragus curt, arrodonit i projectat cap a dins. Ales llargues i estretes. Espècie cavernícola. Utilitza mines i galeries subterrànies, coves i avencs. Els seus refugis es troben en els dominis termomediterranis i supramediterranis, amb independència del relleu i de la cobertura vegetal existent. Les àrees d’alimentació poden estar a desenes de quilòmetres dels seus refugis.

2. DISTRIBUCIÓ, POBLACIÓ I REPRESENTATIVITAT
Superfície ocupada per l'espècie a la regió Alpina
Superfície / longitud / nº UTM10
% respecte el total de la regió Alpina
% en espais Natura 2000
% respecte el total de Catalunya
11 nº UTM10
14,86
13,41
11 nº UTM10
14,86
13,41

Estima de la població de l'especie
Estima:
Indeterminada
Any de l'estima:
2010
Àmbit:
Font:
Flaquer et al. (2010)
Qualitat de les dades:
Pobra
Observacions:

Distribució
La seva distribució és àmplia a la regió alpina, però les poblacions resten molt localitzades depenent de l'abundància i estat dels refugis cavernícoles de què depèn. S'ha localitzat des del Ripollès a la Vall d'Aran, principalment en zones de baixa altitud de les valls Prepirinenques.
Font: Flaquer et al. (2010)
Representativitat de l'espècie en la regió Alpina dels espais de Natura 2000
Espai
Presència
FND
Element Clau
Superfície / longitud / nº UTM10
% de l'espai
% respecte el total de la superficie ocupada per l'espècie
 
Regió Alpina
Catalunya
ES0000018 - Prepirineu Central català probable
2 nº UTM10
18,18
2,44
ES0000022 - Aigüestortes segura
2 nº UTM10
18,18
2,44
ES5120002 - Capçaleres del Ter i del Freser probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5120003 - Serra Cavallera probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5120019 - Riberes de l'Alt Ter segura
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5120026 - Tossa Plana de Lles-Puigpedrós segura
2 nº UTM10
18,18
2,44
ES5120028 - Vall del Rigart probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130002 - Riu Verneda probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130003 - Alt Pallars probable
3 nº UTM10
27,27
3,66
ES5130004 - Baish Aran probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130007 - Riberes de l'Alt Segre segura
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130010 - Serra de Boumort- Collegats segura
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130011 - Riu de la Llosa probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130015 - Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana absent
ES5130019 - Estany de Montcortès probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130023 - Beneïdor segura
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130029 - Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
ES5130034 - Riu Garona probable
1 nº UTM10
9,09
1,22
Percentatges calculats respecte les hectàrees, els quilómetres de xarxa fluvial o el nombre de UTM ocupades per l'espècie

3. DIAGNOSI
Estat de conservació
 
Classificació
Àmbit
Font
Normativa Legal
Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya-proposta Vulnerable
Catalunya
DMAH (2009)
R.D.139/2011 Vulnerable
Espanya
MARM (2011)
Directiva 92/43 dels Hàbitats No prioritari
Europa
CEE (1992)
IUCN Red List of Threatened Species Gairebé Amenaçada
Mundial
IUCN (2011)

Principals causes d'amenaça
CODI
Impacte o activitat
Font
Pèrdua d'hàbitats de cacera importants
A11
Pèrdua de naturalitat amb homogeneïtzació del paisatge.
C03.03
Aerogeneradors.
C03.03
Mort en parcs eòlics i altres infraestructures urbanes.
De Lucas (2007)
E01.04
Obres civils i noves infraestructures en àrees crítiques per l’espècie.
De Lucas (2007)
G01.04.02
Espeleologia. Augment de la presència humana en coves i avencs.
De Lucas (2007)
G05.08
Tancament inadequat de refugis per evitar l’accés a persones.
De Lucas (2007)
K01
Procesos estocàstics i catastròfics que poden afectar a poblacions petites de l’espècie.
De Lucas (2007)

Tendència de l'espècie
Catalunya
Tendència:
Desconeguda
Periode estudiat:
Qualitat de les dades:
Bona
Font:
Flaquer et al. (2010)
Observacions
 
4.CONSERVACIÓ

Objectius de conservació

PRINCIPALS
Mantenir l'àrea de distribució actual coneguda incloent les principals colònies presents
Estat de conservació favorable:
11 nº UTM10
SECUNDARIS
-
Assegurar l'estat poblacional òptim de les colònies conegudes de cria i hivernada

Mesures de conservació
Gestió preventiva
- Protecció específica dels principals refugis i colònies de l'espècie
Redacció de Plans
- Aprovació i desenvolupament del Pla de Conservació de l'espècie
Recuperació d'espècies amenaçades - eliminació de riscos
- Adequació d'antigues mines amb presència de colònies de l'espècie per evitar esllavissades
Gestió de formacions vegetals
- Manteniment d'una estructura vegetal adequada en zones properes a l'entrada de coves/refugis amb presència de l'espècie
Regulació de l'ús públic
P - Ordenació i/o restricció d’accés als llocs d’interès per l’espècie (coves de cria i d’hivernada)
Inventaris - catàlegs
P - Promoció de nous estudis sobre l’estatus de l’espècie
Investigació i estudis
- Implantació de mètodes alternatius a l'anellament (per exemple marcatge amb microxips) com a eina d'estudi de l'espècie
Seguiment ecològic
P - Seguiment ecològic dels principals refugis per determinar l'evolució de la població
P: mesura prioritària

Indicadors de l'estat de conservació
Tipus .Indicador:
Abundància
Font:
PCSB (2009)
Indicador:
Nre. Individus colònies de cria i hivernada
Unitats:
Màxim i mitjana del Nre. d'Individus
Metodología:
Recompte de colònies a partir de fotografies
Àmbit:
ENP
Temporalitat:
Qualitat de l'indicador:
Mitja
Observacions:
 
Tipus .Indicador:
Superfície
Font:
Indicador:
Nombre d'UTM ocupades per l'espècie
Unitats:
nº UTM 10K
Metodología:
Digitalització
Àmbit:
General
Temporalitat:
Cada 5-10 anys
Qualitat de l'indicador:
Pobra
Observacions:
És prioritari disposar d'informació cartogràfica de millor qualitat. La definició de superfícies permet automàticament obtenir informació a escala UTM10 (unitat de l'objectiu de conservació)